Pàgina inicial Trenscat.cat trenscat.cat la web dels trens de Catalunya
  Trens de Catalunya > TMB > el metro de Barcelona > línies L9 i L10
Horaris dels trens de Catalunya
el metro de Barcelona
 
Escull una de les 4 línies o segueix navegant per la pàgina per veure informació general del projecte global de la línia 9:

EL PROJECTE GLOBAL DE LA LÍNIA 9
 
Estacions Longitud Operació Ample de via Alimentació Cotxeres/tallers Trens que hi circulen
35 en servei
17 en construcció
36,9 km servei viatgers
10,9 km en construcció
Conducció automàtica 1435 mm Catenària rígida Can Zam
Zona Franca
Aeroport T1
Unitats 9000
 
Les línies L9 i L10 realment es poden considerar una única línia ja que compartiran tot el tronc central. El conjunt de la línia 9 tindrà 47,8 km i serà la línia soterrada automàtica més llarga d'Europa i connectarà els municipis de Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat i El Prat de Llobregat. La línia 9 neix per exercir de "ronda" de la xarxa de metro, descentralitzant-la i unir també zones on actualment no hi ha metro, com Bon Pastor, Llefià, La Salut, Singuerlín, Pedralbes i Zona Franca. A més també unirà punts estratègics, centres logístics, zones d'equipaments i zones de serveis com ara l'Aeroport, la Zona Franca, la  Fira, l'ampliació del Port, la Ciutat de la Justícia, el campus universitari de la Diagonal, l'estació de Sagrera TAV, l'Hospital de Sant Pau, el Parc Güell, el Camp Nou i la Ciutat del Bàsquet. La línia constarà de 52 estacions, 20 de les quals seran intercanviadors amb Rodalies, TAV, metro, FGC i tramvia. El servei a la línia 9 és operat per TMB i per ella està previst que hi discorrin tres serveis: L9, L10 i en el futur L2. La seva construcció es fa mitjançant tuneladora. El traçat serà soterrat en la seva major part (43,7 km) i en bona part del recorregut soterrat cada via i andana es situaran al mateix túnel però superposats a dos nivells. No obstant també hi haurà un tram amb les vies al mateix nivell i un altre en viaducte.
El 13 de desembre de 2009 es va posar en servei el primer tram de la línia L9 entre Can Zam i Can Peixauet, amb un total de cinc estacions i en horari reduït temporalment de 6 a 22h. El 18 d'abril de 2010 va entrar en funcionament el tram de Gorg a Bon Pastor i de Can Peixauet a Bon Pastor i el 26 de juny de 2010 fins a La Sagrera. El 19 de setembre de 2011 s'estrenava l'estació de Santa Rosa. El 12 de febrer de 2016 s'inaugurava el tram entre Zona Universitària i l'Aeroport T1 amb 15 estacions, passant-se a denominar aquest tram de línia L9 sud i el tram de L9 ja existent passava a anomenar-se L9 nord. Aquest mateix dia també es posava en servei el ramal tècnic des de la bifurcació Gornal fins als tallers de la Zona Franca. El 8 de setembre de 2018 entrava en funcionament el primer tram de la L10 sud entre Collblanc i Foc, amb l'obertura de les noves estacions de Foneria i Foc. El 2 de març de 2019 entrava en servei l'estació de Provençana i el 23 de novembre Ciutat de la Justícia. L'1 de febrer de 2020 entrava en servei l'estació Zona Franca, la primera estació en viaducte del metro de Barcelona. El 7 de novembre de 2021 es posaven en servei la resta d'estacions del viaducte del carrer A fins a ZAL | Riu Vell. Les obres del tram central de la línia entre Zona Universitària i La Sagrera es troben paralitzades i en estudi l'extensió de la Zona Franca fins a Pratenc.
Seleccioneu una estació al següent gràfic per veure'n informació i fotos:
 

Mapa de la línia Vídeo de la L9

Mostra Estacions metro TMB L9 en un mapa més gran

Les obres
La línia L9 es divideix en quatre subtrams per a la seva construcció:
  - TRAM I: Aeroport - Bifurcació Gornal
  - TRAM II: Polígon Pratenc - Zona Universitària
  - TRAM III: Zona Universitària - La Sagrera
  - TRAM IV: La Sagrera - Can Zam/Gorg
Fotos de les obres

La infraestructura
La línia L9 té unes característiques molt peculiars quant a infraestructura, tenint com a tipologia d'infraestrucutra més destacable i novedosa el túnel de 12 metres de diàmetre dividit en dos nivells, de manera que els trens circulen superposats a dos nivells. Aquesta tipologia de túnels constitueix la major part del recorregut de la línia L9/L10. A més del túnel realitzat per una tuneladora de diàmetre 12 metres en el tram de l'Aeroport a Europa|Fira el túnel està fet per una tuneladora de 9,40 metres de diàmetre pel qual el trens circularan al mateix nivell en paral·lel i les estacions es realitzen amb excavació entre pantalles. Justament el mètode d'excavació de túnel entre pantalles també es realitza en alguns petits trams específics, així com l'excavació de túnel en mina. El tram de línia que discorre per la Zona Franca ho fa mitjançant un viaducte per l'exterior, donats els condicionants del terreny de la zona, que abarateix la construcció d'aquesta part del traçat.
       
Secció tipus túnel a dos nivells. Diàmetre 12 metres Secció tipus túnel a un nivell. Diàmetre 9,4 metres Secció tipus viaducte 

Les estacions
Estació tipus L9: les estacions tipus de la L9 es construeixen mitjançant pous de 25 metres de diàmetre pels quals circulen ascensors de gran capacitat que permeten l'accés i la sortida dels passatgers en les estacions més profundes i escales mecàniques en les menys profundes. També s'hi situen escales d'emergència. A l'extrem superior del pou cilíndric hi ha un vestíbul amb accessos a l'exterior i a l'altre extrem un vestíbul inferior o preandana (connectat a les andanes). Les andanes es troben situades dins la secció del túnel i els trens circulen superposats en dos nivells. El mètode permet situar les estacions en espais molt urbanitzats i permet fer les obres amb independència del túnel i avançar en zones on la galeria no està construïda.

Estació subterrània convencional: estacions situades en trams poc profunds que es construeixen mitjançant pantalles amb excavació a cel obert. En aquest cas els trens circularan en paral·lel, al mateix nivell.

Estació en viaducte: estacions projectades a l'exterior sobre un viaducte amb vies paral·leles i andana central.

Línia automàtica
Una de les característiques principals de la nova L9 és que hi circularan trens amb conducció automàtica, constituïnt la primera experiència d'aplicació d'aquest sistema a la Península en un metro pesat. El sistema de conducció automàtica s'està implantant amb força a diferents ciutats del món, atès que aporta flexibilitat, puntualitat, seguretat i eficàcia al transport públic. Permet oferir un servei de qualitat, millorar la puntualitat dels trens, facilitar la regularitat del servei, escurçar les freqüències de pas, i adaptar l'oferta a la demanda de cada franja horària, amb capacitat per a respondre a qualsevol incidència amb marges de temps extremadament precisos, cosa que millora tots els aspectes de la prestació de servei. Per a fer-ho possible, s'ha instal·lat tota la teconologia necessària, tant al nou tram de túnel com als trens, per a permetre la transmissió de dades via ràdio (CBTC), i la localització i control dels combois des d'un centre de comandament. Aquest centre de control de l'L9 monitoritza els trens, supervisa les operacions i en cas necessari pot actuar a distància sobre diversos components de la infraestructura i dels mateixos trens per resoldre incidències. Mitjançant un software específic es configuren els paràmetres que intervenen en la circulació dels trens, com ara la velocitat, la frenada, l'arrencada o el tancament i obertura de portes. Aquesta operació es programa en sincronització amb les portes de les mampares ubicades a cadascuna de les andanes i fins i tot amb els ascensors, per a agilitzar la càrrega i descàrrega de passatgers i evitar congestions a la zona d'andana. El tancament automàtic de les andanes, sincronitzat amb les portes del tren, és un altre factor diferencial de l'L9 respecte d'un metro convencional. La separació física entre andanes i trens mitjançant portes de vidre lliscants garanteix la màxima seguretat en l'operació, en evitar caigudes i intrusions a les vies, alhora que afegeix confort al passatge i permet un millor aprofitament de l'espai de l'andana.

Altres característiques tècniques del projecte conjunt de la línia 9
  Longitud total L9 i L10   47,837 km
  Longitud total de les actuacions   50,080 km
  Número de trams   4
  Mètodes constructius   Túnel amb tuneladores de 12m i 9,4m de diàmetre, túnel en mina, túnel entre pantalles i viaducte
  Número d'estacions   52
  Cotxeres i tallers   3 (Can Zam, Carrer A de la Zona Franca i Polígon Pratenc)
  Subestacions   2, de 100 MW (+1 provisional de 24 MW)
  Alimentació   Doble anella de 25 kV en tota la línia
  Catenària   Rígida a 1500 V
  Ample de via   1.435 mm
  Carril   54 kg/m.l.
  Velocitat   Comercial: 33km/h / Màxima: 80 km/h
  Freqüència tram central   3 minuts en cada sentit
  Previsió viatgers amb la línia completa en servei   130 milions
  Material mòbil   50 trens sèrie 9000 conducció automàtica ATC

Esquema de vies L9-L10

L1 Hospital de Bellvitge - Fondo L2 Paral·lel - Badalona Pompeu Fabra L3 Zona Universitària - Trinitat Nova L4 Trinitat Nova - La Pau L5 Cornellà Centre - Vall d'Hebron L11 Trinitat Nova - Can Cuiàs
 Anar a inici metro de Barcelona
Pàgina inicial Trenscat.cat
IMPORTANT: No es permet l'ús públic (webs, premsa, etc) ni l'ús lucratiu dels continguts de trenscat.cat i trenscat.com sense el consentiment previ de l'autor. L'autor de les imatges si no s'especifica el contrari és Bernat Borràs 
trenscat.cat és una pàgina web no oficial i per tant no proveeix ni es responsabilitza de cap contingut institucional