|
el metro de Barcelona |
|
Escull una de les
4 línies o segueix
navegant per la pàgina per veure informació general del
projecte global de la línia 9: |
|
|
|
|
EL PROJECTE GLOBAL DE LA LÍNIA 9 |
|
Estacions |
Longitud |
Operació |
Ample de via |
Alimentació |
Cotxeres/tallers |
Trens que hi
circulen |
35 en servei
17 en construcció |
36,9 km servei
viatgers
10,9 km en construcció |
Conducció automàtica |
1435 mm |
Catenària rígida |
Can Zam
Zona Franca
Aeroport T1 |
Unitats 9000 |
|
Les línies L9 i L10 realment es poden
considerar una única línia ja que compartiran tot el tronc
central. El conjunt de la línia 9 tindrà 47,8 km i serà la línia
soterrada automàtica més llarga d'Europa i connectarà els
municipis de Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona,
L'Hospitalet de Llobregat i El Prat de Llobregat. La línia 9
neix per exercir de "ronda" de la xarxa de metro,
descentralitzant-la i unir també zones on actualment no hi ha
metro, com Bon Pastor, Llefià, La Salut, Singuerlín, Pedralbes i
Zona Franca. A més també unirà punts estratègics, centres
logístics, zones d'equipaments i zones de serveis com ara
l'Aeroport, la Zona Franca, la Fira, l'ampliació del Port,
la Ciutat de la Justícia, el campus universitari de la Diagonal,
l'estació de Sagrera TAV, l'Hospital de Sant Pau, el Parc Güell,
el Camp Nou i la Ciutat del Bàsquet. La línia constarà de 52
estacions, 20 de les quals seran intercanviadors amb Rodalies,
TAV, metro, FGC i tramvia. El servei a la línia 9 és operat per
TMB i per ella està previst que hi discorrin tres serveis: L9,
L10 i en el futur L2. La seva construcció es fa mitjançant
tuneladora. El traçat serà soterrat en la seva major part (43,7
km) i en bona part del recorregut soterrat cada via i andana es
situaran al mateix túnel però superposats a dos nivells. No
obstant també hi haurà un tram amb les vies al mateix nivell i
un altre en viaducte.
El 13 de desembre de 2009 es va posar en servei el primer tram
de la línia L9 entre Can Zam i Can Peixauet, amb un total de
cinc estacions i en horari reduït temporalment de 6 a 22h. El 18
d'abril de 2010 va entrar en funcionament el tram de Gorg
a Bon Pastor i de Can Peixauet a Bon Pastor i el 26 de juny de 2010
fins a La Sagrera. El 19 de setembre de 2011 s'estrenava
l'estació de Santa Rosa. El 12 de febrer de 2016 s'inaugurava el
tram entre Zona Universitària i l'Aeroport T1 amb 15 estacions, passant-se a
denominar aquest tram de línia L9 sud i el tram de L9 ja
existent passava a anomenar-se L9 nord. Aquest mateix dia també
es posava en servei el ramal tècnic des de la bifurcació Gornal
fins als tallers de la Zona Franca. El 8 de setembre de 2018
entrava en funcionament el primer tram de la L10 sud entre
Collblanc i Foc, amb l'obertura de les noves estacions de
Foneria i Foc. El 2 de març de 2019 entrava en servei l'estació
de Provençana i el 23 de novembre Ciutat de la Justícia. L'1 de
febrer de 2020 entrava en servei l'estació Zona Franca, la
primera estació en viaducte del metro de Barcelona. El 7 de
novembre de 2021 es posaven en servei la resta d'estacions del
viaducte del carrer A fins a ZAL | Riu Vell. Les obres del tram central de la línia
entre Zona Universitària i La Sagrera es troben paralitzades i
en estudi l'extensió de la Zona Franca fins a
Pratenc. |
Seleccioneu una
estació al següent gràfic per veure'n informació i
fotos: |
|
Les
obres |
La línia L9 es divideix en quatre subtrams per a
la seva construcció:
- TRAM I: Aeroport - Bifurcació Gornal
- TRAM II: Polígon Pratenc - Zona
Universitària
- TRAM III: Zona Universitària -
La Sagrera
- TRAM IV: La Sagrera - Can Zam/Gorg
|
|
La infraestructura |
|
La línia L9 té unes característiques molt
peculiars quant a infraestructura, tenint com a tipologia
d'infraestrucutra més destacable i novedosa el túnel de 12
metres de diàmetre dividit en dos nivells, de manera que els
trens circulen superposats a dos nivells. Aquesta tipologia de
túnels constitueix la major part del recorregut de la línia
L9/L10. A més del túnel realitzat per una tuneladora de diàmetre
12 metres en el tram de l'Aeroport a Europa|Fira el túnel està
fet per una tuneladora de 9,40 metres de diàmetre pel qual el
trens circularan al mateix nivell en paral·lel i les estacions
es realitzen amb excavació entre pantalles. Justament el mètode
d'excavació de túnel entre pantalles també es realitza en alguns
petits trams específics, així com l'excavació de túnel en mina.
El tram de línia que discorre per la Zona Franca ho fa
mitjançant un viaducte per l'exterior, donats els condicionants
del terreny de la zona, que abarateix la construcció d'aquesta
part del traçat. |
|
|
|
|
Secció tipus túnel a dos
nivells. Diàmetre 12 metres |
Secció tipus túnel a
un nivell. Diàmetre 9,4 metres |
Secció tipus viaducte |
Les estacions |
|
|
Estació tipus L9: les estacions
tipus de la L9 es construeixen mitjançant pous de 25 metres de
diàmetre pels quals circulen ascensors de gran capacitat que
permeten l'accés i la sortida dels passatgers en les estacions
més profundes i escales mecàniques en les menys profundes. També
s'hi situen escales d'emergència. A l'extrem superior del pou
cilíndric hi ha un vestíbul amb accessos a l'exterior i a
l'altre extrem un vestíbul inferior o preandana (connectat a les
andanes). Les andanes es troben situades dins la secció del
túnel i els trens circulen superposats en dos nivells. El mètode
permet situar les estacions en espais molt urbanitzats i permet
fer les obres amb independència del túnel i avançar en zones on
la galeria no està construïda.
Estació subterrània convencional:
estacions situades en trams poc profunds que es construeixen
mitjançant pantalles amb excavació a cel obert. En aquest cas
els trens circularan en paral·lel, al mateix nivell.
Estació en viaducte: estacions
projectades a l'exterior sobre un viaducte amb vies paral·leles
i andana central. |
Línia automàtica |
Una
de les característiques principals de la nova L9 és que hi
circularan trens amb conducció automàtica, constituïnt la
primera experiència d'aplicació d'aquest sistema a la Península
en un metro pesat. El sistema de conducció automàtica s'està
implantant amb força a diferents ciutats del món, atès que
aporta flexibilitat, puntualitat, seguretat i eficàcia al
transport públic. Permet oferir un servei de qualitat, millorar
la puntualitat dels trens, facilitar la regularitat del servei,
escurçar les freqüències de pas, i adaptar l'oferta a la demanda
de cada franja horària, amb capacitat per a respondre a
qualsevol incidència amb marges de temps extremadament precisos,
cosa que millora tots els aspectes de la prestació de servei.
Per a fer-ho possible, s'ha instal·lat tota la teconologia
necessària, tant al nou tram de túnel com als trens, per a
permetre la transmissió de dades via ràdio (CBTC), i la
localització i control dels combois des d'un centre de
comandament. Aquest centre de control de l'L9 monitoritza els
trens, supervisa les operacions i en cas necessari pot actuar a
distància sobre diversos components de la infraestructura i dels
mateixos trens per resoldre incidències. Mitjançant un software
específic es configuren els paràmetres que intervenen en la
circulació dels trens, com ara la velocitat, la frenada,
l'arrencada o el tancament i obertura de portes. Aquesta
operació es programa en sincronització amb les portes de les
mampares ubicades a cadascuna de les andanes i fins i tot amb
els ascensors, per a agilitzar la càrrega i descàrrega de
passatgers i evitar congestions a la zona d'andana. El tancament
automàtic de les andanes, sincronitzat amb les portes del tren,
és un altre factor diferencial de l'L9 respecte d'un metro
convencional. La separació física entre andanes i trens
mitjançant portes de vidre lliscants garanteix la màxima
seguretat en l'operació, en evitar caigudes i intrusions a les
vies, alhora que afegeix confort al passatge i permet un millor
aprofitament de l'espai de l'andana. |
Altres característiques tècniques del
projecte conjunt de la línia 9 |
Longitud total L9 i L10 |
47,837 km |
Longitud total de les
actuacions |
50,080 km |
Número de trams |
4 |
Mètodes constructius |
Túnel amb tuneladores de 12m
i 9,4m de diàmetre, túnel en mina, túnel entre pantalles
i viaducte |
Número d'estacions |
52 |
Cotxeres i tallers |
3 (Can Zam, Carrer A de la
Zona Franca i Polígon Pratenc) |
Subestacions |
2, de 100 MW (+1 provisional
de 24 MW) |
Alimentació |
Doble anella de 25 kV en
tota la línia |
Catenària |
Rígida a 1500 V |
Ample de via |
1.435 mm |
Carril |
54 kg/m.l. |
Velocitat |
Comercial: 33km/h / Màxima:
80 km/h |
Freqüència tram central |
3 minuts en cada sentit |
Previsió viatgers amb la línia
completa en servei |
130 milions |
Material mòbil |
50 trens sèrie 9000
conducció automàtica ATC |
|
Esquema de vies L9-L10 |
|
|